1990 urteko ekainaren 17an Sabin Muniategi zendu zen Errenterian

Iturria: Auñamendi

  Sabin Muniategi
Sabin Muniategi.
Sabin Muniategi euskal idazlea 1912an jaio zen Arteaga-Gautegizen eta 1990 urtean itxi zituen begiak Errenterian. Gernikako Aita Agustindarren eskolan egin zituen ikasketak. Ondoren, Filipinetara joan zen eta bertan hasi zen euskaraz idazten. Besteak beste, Euzkerea, Euzkadi, Eguna, Tierra Vasca, Zeruko Argia, Olerti eta Goiz Argi agerkarietan eman zituen argitara lan aipagarrienak. Gerra aurretik Lauaxeta ezagutu zuen eta haren lagun egin zen. Gerran parte hartu zuen eta espetxean ere egon zen. Muniategirenak dira Goiz Aize (1935), Bidean gora (1970), eta Betiko alorrean olerki bildumak. 1990ean Olerki Guztiak izeneko bilduma argitaratu zioten. Unamunoren El Otro obraren itzulpena ere egin zuen Ni ez izenburupean.

1890eko ekainaren 20an Pierre Duhor euskal idazle lapurtarra jaio zen Beskoitzen

Iturria: Lur Hiztegi Entziklopedikoa

Pierre Duhor Beskoitzen jaio zen 1890 urteko ekainaren 20an eta Hazparnen hil zen 1968an. Euskaltzain urgazle izendatu zuten. Besteak beste, ondorengo aldizkarietan lan egin zuen: Eskualduna, Gure Herria, Almanaka, San Frantses, Etxea eta Herria. Bere obra nagusiak Erromako Itzulia eta Francis Jammes Hazparnen (1965) dira.

El 21 de junio de 1813 tuvo lugar la Batalla de Vitoria entre las tropas imperiales francesas y las aliadas comandadas por el Duque de Wellington

Fuente: Enciclopedia Auñamendi

Tras la derrota, a finales de 1812, de Napoleón en Rusia, José I abandonó Madrid el 17 de marzo de 1813 para establecerse en Valladolid, junto con su Corte y Gobierno, a fin de reagrupar el grueso de sus ejércitos. Wellington, que se hallaba en Portugal, atravesó la frontera el 22 de mayo con sus tropas, engrosadas por el ejército de Galicia. Así, se inició una fulminante persecución que obligó al Monarca y a su considerable y pesado convoy a replegarse, acosado desde el Sur y desde la costa cantábrica, en dirección a la llanada de Vitoria, a la que llegó el anochecer del 19 de junio del año 1813. La desgracia, que se cebó con José Bonaparte, hizo que el jefe del Estado Mayor, Jourdan, cayera enfermo, y que tuviera que arrostrar sólo la situación, ya que Clausel, con los 15.000 hombres que abandonaron Pamplona el día 17 de junio, no apareció. El día 20 ordenó que parte del convoy (3.000 vehículos), siguiera adelante, mientras las tropas esperaban el enfrentamiento, desperdigadas, sin atrincherarse ni volar puentes. Oculto a la vista de los josefistas, Wellington preparó un ataque trifronte: el ala derecha de sus fuerzas embistió por los montes de Lapuebla, la izquierda cortó el camino hacia Francia, entre las dos, sendas columnas cercaron a un enemigo mal apostado empujándolo hacia Vitoria.

En el otoño de ese mismo año Beethoven, antiguo admirador de Napoleón antes proclamarse emperador, compuso su Sinfonía de la victoria de Wellington o de La batalla de Vitoria que fue estrenada, junto con su Sétima Sinfonía, el 8 de diciembre en el Auditórium de la Universidad de Viena.

Zure iritzia / Su opinión
euskonews@euskonews.com
Bilaketa

Bilaketa aurreratua

Parte hartu!
 

Euskonewsen parte hartu nahi duzu? Bidali hurrengo elkarrizketetarako galderak!

Artetsu Saria 2005
 
Eusko Ikaskuntza

Arbaso Elkarteak Eusko Ikaskuntzari 2005eko Artetsu sarietako bat eman dio Euskonewseko Artisautza atalarengatik

Buber Saria 2003
 
Euskonews & Media

On line komunikabide onenari Buber Saria 2003

Argia Saria 1999
 
Euskonews & Media

Astekari elektronikoari Merezimenduzko Saria

EFEMERIDEAK
 Aurreko Aleetan
Argia aldizkaria
Bilatu Euskonewsen
2005/06/17-24