Piarres Larzabal antzerkigile eta idazlea 1915eko maiatzaren 5ean jaio zen Lapurdin

Iturria: Lur Hiztegi Entziklopedikoa

  Piarres Larzabal
Piarres Larzabal.
Lapurdiko antzerkigile eta idazlea (Azkaine, 1915 - Ziburu, 1988). Eliza ikasketak Hazparnen, Uztaritzen eta Baionan egin ondoren apaiz egin zen 1939an eta Hazparneko bikario izendatu zuten. Bigarren Mundu Gerra garaian Alemanian, Polonian eta Txekoslovakian egon zen preso. Hazparnera itzuli eta nazien aurkako erresistentzian parte hartu zuen. Garai hartan ekin zion idazteari Eskualduna, Herria, Gure Herria, Enbata, Othoizlari, Aintzina aldizkarietan. 1951n Sokoako elizara bidali zuten. 1963an euskaltzain oso izendatu zuten. Aldi berean, Larzabalen etxean Enbata izeneko mugimendu abertzalea eta Anai-Artea hegoaldeko iheslariei laguntzeko erakundea eratu ziren, Telesforo Monzon buru zela. 1970ean ETA erakunde armatuak Beihl alemaniar kontsula bahitu zuen, eta Aita Larzabalek bitartekaritza lanak egin zituen ETAren eta bahituaren familiaren artean. Literatura lanak antzerkian oinarritu zituen. Oso idazle ugaria izan zen. Ehun liburutik gora idatzi zituen. Hona ezagunenak: Etxahun, Bordaxuri (1962), Hiru ziren (1962), Herriko bozak edo nor alkate (1962), Senperen gertatua (1964), Hila esposatu (1965), Portu-xoko, basabeltz, Urriki latza, Berterretxe, Mugari tiro, Mila espos, Paper mende, Nork hil du Oyanalde, Matalas, Sarako lorea eta Lehen eta orai. Larzabalenak dira, halaber, Urdea hil dugu (1964) eta Mugako apez (1968) kontakizunak, eta Nere mendixkatik: ETAko gudariez apez bat mintzo izeneko obran (1978). Pierre Charrittonek bildu eta hartarako paratuta, 1991az gero Larzabalen antzerkilan guztiak kalera atera dira, lau liburukitan.

La escritora Begoña Bilbao fallece el 9 de mayo de 2005

Fuente: Enciclopedia Auñamendi

Begoña Bilbao  
Begoña Bilbao.
Escritora en euskara nacida en Bermeo (Bizkaia) el 23 de noviembre de 1932 y residente entre esa localidad e Ibarrangelua (Bizkaia). Licenciada en Filología Vasca por la Universidad de Deusto. Ha trabajado buena parte de su vida en una mercería. En la década de los 70 del s. XX comenzó a escribir letras de canciones para su hija, la cantante Lupe. Ha ganado varios premios literarios: Bermeo (1988 y 1994), Ciudad de Irún (1990), Kimetz (1998) e Idatz&Mintz (1998). También ha publicado el estudio lingüístico Bermeoko euskera.

En el año 2000 publicó el cuento Maitemintze berantiarra en la recopilación Gutiziak, editada por Txalaparta. En el 2001 ganó el premio Lizardi de narrativa infantil y juvenil, instituido por el Ayuntamiento de Zarautz. La obra premiada en Zarautz, Ibaia maitasunaren oztopo, tiene como protagonistas a un chico y una chica de trece y catorce años que quieren estar juntos pero no lo consiguen porque un río se lo impide. Proceden de mundos muy diferentes, porque el chaval es de raza negra y nacido en Cuba, y la niña es del País Vasco francés. Esta historia triste y emotiva es la primera que escribió Bilbao dirigida al público infantil y juvenil, ámbito del Premio Xabier Lizardi.

Ha traducido al euskara la obra de Henri Capdeviele Bermeo la sauvage, escrita en 1922 y que se basaba en la tragedia de 1912, cuando 116 pescadores de esa localidad murieron en una tempestad. Muestra la vida cotidiana de ese pueblo marinero. La traducción se publicó con el título Bermeo basatia (Edit. Txalaparta, 2001).

Autora de Palestina, zure mina (2004). Falleció el 9 de mayo de 2005.

Bernardo Estornés Lasa nace en Isaba el 11 de mayo de 1907

Fuente: Enciclopedia Auñamendi

  Bernardo Estornés Lasa
Bernardo Estornés Lasa.
Promotor cultural, escritor y fundador y director de la "Enciclopedia General Ilustrada del País Vasco" (Editorial Auñamendi) nacido en Isaba -Izaba (Navarra) el 11 de mayo de 1907, hijo de Bernardo Estornés Anaut y Eleuteria Lasa Anaut.

Un pariente lejano había dejado a la familia un pellizco de su fortuna, origen de "la tienda" de la madre y tías de Bernardo, universo gnoseológico primario de este niño: noticias tangibles de un mundo exterior, etiquetas e instrucciones dan cuenta de su procedencia en lenguas diversas. Su niñez transcurre entre la "tienda" y la escuela local, el larguísimo invierno pirenaico y los últimos jirones del euskera local (variedad roncalesa). Pero el aislamiento es relativo. En casa se lee prensa progresista "El Pueblo Navarro", "El Sol"- y revistas como "El Blanco y Negro", "La Esfera" y el satírico "España".

Zure iritzia / Su opinión
euskonews@euskonews.com
Bilaketa

Bilaketa aurreratua

Parte hartu!
¡Participa!
 

Euskonewsen parte hartu nahi duzu? Bidali gaietarako zure proposamenak!
¿Quiere colaborar con Euskonews? Envíe sus propuestas de artículos

Artetsu Saria 2005
 
Eusko Ikaskuntza

Arbaso Elkarteak Eusko Ikaskuntzari 2005eko Artetsu sarietako bat eman dio Euskonewseko Artisautza atalarengatik

Buber Saria 2003
 
Euskonews & Media

On line komunikabide onenari Buber Saria 2003

Argia Saria 1999
 
Euskonews & Media

Astekari elektronikoari Merezimenduzko Saria

EFEMERIDEAK
 Aurreko Aleetan
Etxebizitza eta Gizarte Gaietako Saila
Bilatu Euskonewsen
2006/05/05-12